Una quinzena de ponents d’arreu de l’estat reflexionen a les Franqueses sobre la sostenibilitat i els seus reptes de futur en el món de l’esport.
El Teatre Auditori de Bellavista ha acollit aquest dimecres el 3er Congrés català de la Gestió Esportiva que organitza l’Associació Catalana de Gestió Esportiva (ACGEP) i que enguany s’ha celebrat a Les Franqueses del Vallès en el marc de la Vila Europea de l’Esport 2024. Un congrés que ha reunit a prop de 200 persones i una quinzena de ponents d’arreu de l‘estat reflexionant sota la premissa ‘Gestió esportiva i sostenibilitat, tàndem vital’.
Una jornada que ha començat amb la benvinguda del president de l’ACGEP, Josep Campaña, que ha volgut aixecar el teló del congrés recordant els objectius de l’associació que presideix. ‘Els nostres objectius passen per obrir l’associació, fer territori i fer planter. En aquest sentit estem contents avui amb la presència d’estudiants del Grau superior d’esports de l’Institut Lauro de les Franqueses i de l’Escola Ginebró de Llinars del Vallès”. També ha pujat a l’escenari per donar la benvinguda als assistents el president de la Federación de Asociaciones de Gestión del Deporte de España (FAGDE), Fernando París, que ha volgut incidir en que “l’ACGEP sempre ha estat un motor d’atracció de la FAGDE” i ha agraït la invitació al congrés. Institucionalment han estat el regidor d’esports de les Franqueses, Carlos Munzón Cruz, i el Secretari General de l’Esport i l’Activitat Física de la Generalitat, Abel Garcia, qui han donat la benvinguda als assistents. Tots dos han coincidit en remarcar la fortalesa esportiva de les Franqueses del Vallès i la importància d’haver acollit enguany la Vila Europea de l’Esport, convertint-se en la millor Vila Europea de l’Esport de l’any 2024.
Un 3er Congrés català de la Gestió Esportiva que s’ha dividit en quatre grans blocs temàtics. Ana Vallejo, de MQ Sostenible & Green Events, ha obert el primer bloc, ‘L’Esport en evolució: Innovació i sostenibilitat com a claus del canvi’. L’experta i consultora en sostenibilitat ha reflexionat al voltant dels residus que es generen en el món de l’esport i la necessitat de prendre’n consciència. A banda també ha defensat que la sostenibilitat és impossible sense un pressupost per aconseguir-la. Vallejo també ha volgut incidir en la necessitat de descarbonitzar la societat pels riscos que té l’empremta ecològica.
Juanma Murua, de Murua: Sport & Innovation, ha agafat el relleu amb una xerrada amb el títol de ‘La IA i l’esport: sostenibilitat o paradoxa?’. Murua ha reflexionat sobre l’ús de la IA en el món de l’esport i, sobretot, ha volgut reflexionar sobre l’ús predictiu de dades per poder optimitzar recursos i ser més sostenibles.
El segon bloc, ‘L’Esport en harmonia amb l’entorn: Cap a instal·lacions i espais més sostenibles’, l’han obert Mario Bravo i Helena Berlanda, de la Diputació de Barcelona, que han volgut conscienciar sobre la importància d’optimitzar els recursos tant si parlem d’energia com si parlem d’aigua. També han volgut incidir sobre la necessitat de monitoritzar l’estalvi per sensibilitzar. En aquest sentit Mario Bravo ha volgut explicar una primícia i és que segons ha explicat, la Diputació de Barcelona i la UPC estan investigant com aprofitar l’aigua de les dutxes, que en el cas dels poliesportius és el que té més despesa. Un estudi que s’està fent a Badalona i que presentarà resultats l’any que ve.
Seguidament ha estat Montserrat Centellas, de l’INDESCAT, el clúster català de les industries esportives, qui ha agafat la paraula per explicar la importància d’aglutinar tota la informació i tenir la capacitat de compartir-la. Centellas ha explicat les experiències de INDESCAT en el treball amb la sostenibilitat i ha emplaçat als assistents a donar un cop d’ull a la guia de sostenibilitat que edita INDESCAT.
El tercer bloc, ‘Innovació en acció: Experiències en la gestió sostenible’, ha tractat sobre alguns casos d’èxit en la gestió de la sostenibilitat en el món de l’esport. L’arquitecte i soci fundador de AIA, Albert Salazar, ha donat algunes claus per la sostenibilitat, enfocat al camp dels equipaments esportius. D’una banda, pensar en l’impacte dels materials de construcció, de l’altre, fer una gestió responsable de l’aigua i, per últim, apostar clarament per les energies renovables.
Una reflexió que ha donat pas a una taula rodona amb tres casos d’èxit. El del Club Natació Terrassa, amb Francesc Francolí al capdavant, que ha explicat el seu pla de descarbonització que els permès tenir un estalvi d’entre 800 mil euros i 1 milió. També ha explicat el seu cas Ester Benach, de la Fundació Claror, que ha explicat els compromisos que tenen amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per últim, ha estat Adrià Salvans, del Real Club de Polo de Barcelona, qui ha parlat sobre la digitalització de l’abastament de l’aigua.
Una iniciativa del Real Club de Polo de Barcelona que ha elogiat Sergio Sánchez, del Banc de Sabadell, un dels tres darrers ponents d’aquest 3er Congrés català de la Gestió Esportiva i participant en la taula rodona de l’últim bloc, titulat ‘Fons Verds: oportunitats per finançar la Gestió Esportiva Sostenible’. Sánchez ha explicat que aquest projecte obtindria finançament del Banc Sabadell perquè compleix amb els requisits com a projecte sostenible. També han participat en aquesta darrera taula rodona, la Mireia Huerta, de l’Associació Catalana de Municipis, que ha explicat la importància de distingir d’on venen tots els fons europeus, i Enrique Zaragoza, de Fairplaid crowfunding, que ha incidit en la importància del micromecenatge en projectes de sostenibilitat. Tots ells han acabat coincidint amb la dificultat de la burocràcia per aconseguir finançament pels projectes sostenibles.
